Organitzacions i Desorganitzacions

Les empreses en part existeixen perquè determinats objectius complexos necessiten combinar talents diversos i complementaris. Per a que els objectius d’equip puguin assolir-se cal posar en acció capacitats de coordinació, delegació i control, en definitiva, cal organitzar. En l’era en que tenim tanta tecnologia a l’abast per a fer fàcil tota mena de tasques administratives, tenir criteri organitzatiu sembla que s’oblida, i és més necessari que mai.

La tecnologia ens aporta valor en el seu màxim exponent quan sabem en què utilitzar-la i sabem precisament controlar-ne el seu ús i implementació. Sabem el perquè i el per a què la utilitzem. Però la tecnologia pot ser fins i tot contraproduent quan es fa servir perquè si, i no s’aplica de manera organitzativament intel·ligent.

Per tant, mirat així, les empreses es divideixen en dos grans grups: les organitzacions i les desorganitzacions. Hi ha empreses, que tenen perfectament pensats els seus processos, els saben estructurar de manera intel·ligent i això es visualitza, sobre tot, en com el client, quan entra en contacte amb l’empresa, flueix en la seva relació amb ella. Tota la relació està estudiada i forma part d’una experiència positiva que li aporta solucions a les seves necessitats. No sobra res, no manca res. Les empreses que funcionen com organitzacions són eficaces i eficients, i tot contacte i interacció amb elles sembla fàcil (compte, posem sembla, però no ho és). Les empreses que són organitzacions practiquen el keep it simple. Que vol dir, bàsicament, no compliquis la vida dels teus col·laboradors, i per tant no te la compliquis. Fes que allò que el client necessita li sigui fàcil trobar-ho en el teu servei o producte. I per tant, al incorporar criteri organitzatiu, en referència a la tecnologia, tenen el suficient coneixement tecnològic per saber si l’eficàcia o l’eficiència poden ser millorades incorporant una o altra eina tecnològica. En les empreses organitzades tothom sap què aporta, per a qui fa allò que fa i per a què serà útil. Si les tasques es dissenyen de manera redundant és perquè un doble control és necessari, perquè equivocar-se en aquell punt del procés té un cost elevat i cal minimitzar errors. Les persones que participen en empreses organitzades entren en processos d’aprenentatge que els milloren tècnicament i alhora fomenten les seves motivacions de servei als altres. Aquells que estan motivats es motiven més i els qui no ho estan almenys no tenen carta blanca per desmotivar a la resta de l’equip. Són empeses que tendeixen a generar múltiples cercles virtuosos.

L’altre grup d’empreses són les desorganitzacions. En aquestes acostumen a donar-se dos aspectes simultàniament; qui té poder de decisió no té criteri organitzatiu ni tampoc té cap inconvenient ni interès en reconèixer que no el té. I a més, com que no el té acostuma a fer allò que li ve de gust, o allò que li diu aquell que insisteix més o que li riu totes les gràcies. Per tant s’acaba guiant pel criteri dels qui no en tenen o el tenen dolent. La gent que és bona i persegueix certs nivells d’eficàcia o eficiència n’acaben fugint bastant farts, mentre que els incompetents, que molts no ho semblen d’entrada, perquè la competència no es valora ni valida, es troben ben còmodes fomentant la desorganització. Els processos són feixucs, burocràtics i amb poc valor, però a més, la tecnologia sempre s’incorpora perquè està de moda o qui pot decidir incorporar-la ha llegit en algun lloc que tothom la fa servir. Per tant, la tecnologia no serveix per millorar sinó que la manca de criteri fa que en incorporar-la es fomentin cercles viciosos de generació de desordre que desespera al poc talent que encara sobreviu. Les empreses desorganitzades acostumen a ser un camp abonat pels aprenentatges negatius, la desmotivació del talent i l’estrès. No cal fer coses per retenir el talent, com se sol dir, cal no fer coses que el foragitin. Els clients o són captius o si poden triar marxen, perquè l’experiència acostuma a ser feixuga, i les necessitats que s’havien de resoldre queden a mig fer. Així doncs fomentem el criteri organitzatiu, per a poder crear organitzacions al serveis de les persones i evitar ser generadors de desorganitzacions.

Article escrit per Natàlia Cugueró publicat al Diari de Terrassa de 18 de gener de 2020