No és res personal, és professional!

És massa freqüent en el món de l’empresa que en el moment d’informar a una persona sobre una decisió que l’afecta i si es té la sospita que li resultarà desagradable, aquesta se li comuniqui posant èmfasi en la separació dels àmbits personal i professional.

Es materialitza aquesta separació quan el directiu li ho ha de comunicar. Li explica la decisió posant l’accent en dir-li que ell com a persona faria una altra cosa però que professionalment ha hagut de prendre aquella difícil decisió. Però és això possible? I què implica prendre les decisions així, és a dir, quines conseqüències té per l’empresa i el directiu? Intentarem veure que separar la persona en dos “jo”, el personal i el professional, ens desintegra i deshumanitza. El directiu fa veure que no aprèn, però aprèn per omissió i manca de profunditat, és a dir, aprèn a treure’s els problemes importants de sobre amb una simplificació. I l’empresa, de ben segur, perdrà talent, per culpa de no considerar a les persones com un tot indestriable, per no escoltar les demandes que tenen i per acceptar que els seus directius creguin que és possible comunicar decisions d’aquesta manera, sense empatia.

I això per què passa? En primer lloc, perquè sí que és cert que els rols existeixen. Si observem la nostra vida professional, veurem que tenim diferents rols (o barrets) fent una mateixa feina, i no només en l’esfera professional, també en l’àmbit personal. Actuem segons aquests rols o barrets perquè ens resulta més còmode a tots plegats entendre que en cadascun d’ells existeixen unes normes de comportament, uns límits d’actuació, un camp de joc, un conjunt de relacions informals, unes jerarquies, entre moltes d’altres qüestions. Compartimentar els nostres espais d’actuació professional i personal ens simplifica qüestions que està bé que se simplifiquin. Saber quin barret em poso m’ajuda a mi i els altres a entendre quines són les expectatives mútues i el marc de referència de les decisions preses. Ara bé, els rols tenen una funció i cal tenir clar què incorporen i què no. Els rols contenen aspectes sobre el què fer, el com fer-ho, les eines disponibles i les normes dins d’aquell entorn. Ara bé, el problema actual, és que des de l’empresa en ocasions, es confonen els rols a desenvolupar i es fa intentant desintegrar el “jo”. Es divideix la persona en dos “rols” bàsics, el professional i el personal, però des del ser i no l’actuar. Es tracten a les persones només com a professionals i no com a éssers integrals. Això és una simplificació que no ajuda i que no només no ajuda, sinó que es troba tan allunyat de la naturalesa de les persones, que fins i tot crea nous problemes. No existeix un ésser personal i un ésser professional dins de cadascú de nosaltres, sinó una persona que actua emprant diferents rols, a la feina i a casa.

L’ètica aplicada a la feina ens indica maneres d’afrontar aquest tema, i sobre tot maneres integrals de fer-ho. Perquè la feina no és només una feina. És un àmbit de la persona on s’hi desenvolupa força part de la seva vida. Si aquella persona no pot ser ella mateixa i evolucionar mentre treballa, la feina és una desconnexió de qui som, inútil per avançar. I quan el directiu actua desconnectant-se de la persona que és i de la persona a qui afecten les seves decisions, no podrà aprendre a ser millor directiu, no millorarà fent la seva feina (decidir) , i això afectarà a l’empresa on treballa.

La propera vegada que algú et digui que no és personal, sinó merament professional, li pots contestar que de fet les decisions difícils, en qualsevol rol on ens situem, són de les més personals que existeixen. Com més difícil és una decisió més personal és, doncs ens implica més i ens fa evolucionar i aprendre a millorar o empitjorar en el què fem. Així doncs, la formació per a directius hauria de ser més humanista i empàtica, basada en un model de decisió amb la persona al centre, per escoltar-la i entendre com minimitzar en la mesura del possible l’impacte negatiu.

Article escrit per Natàlia Cugueró publicat al Diari de Terrassa de 9 de novembre de 2019